Però sobretot vaig descobrir al meu voltant
-era al final de juny- unes delicades i diminutes flors roges de forma cònica, la flor fecunda del pi blanc que apunta al cel i que només es troba en les branques més altes.
Em vaig emportar el brot apical directament al poble (....)
Ningú fins ara havia vist gens igual i es van meravellar com si una estrela hi haguera caigut del cel.
(H.D. Thoreau, Passejar)
__________________________________________