La xarxa, internet, la www, la tallarina, noms que potser ja ens sonen a accés a la informació, estudi, treball, oci, aprenentatge …; inclús a formes de vida per a alguns (els menys de moment, afortunadament). però sone a lo que sone, la xarxa ha vingut i es quedarà molts anys, espere que sempre. Sembla que tot això bona part de la societat ho té assolit com normal, i bo per a tots. Així sembla almenys quan els polítics (que semblen representar·nos i fer·se eco de les nostres necessitats) i responsables tècnics parlen d’educació i se’ls ompli la boca amb expressions al voltant de “les TIC” i la seua importància en el procés educatiu, la necessitat d’implementar sistemes educatius basats en “les TIC”, fins i tot el dret dels que s’eduquen al accés a “les TIC” per a no perdre la comba del progrés, etc, etc, etc, etc, etc, …
Tot això està molt bé i es veritat. No deu ser una il·lusió al desert, si no malament anirem. No obstant, al desert del complexe educatiu de Cheste, per als que s’eduquen, per als que ens creiem lo del progrés associat a la web (com els polítics, segons diuen), per als que treballem ací, no deixa de ser una il·lusió, cada volta mes desil·lusionant. La xarxa es cau un dia de cada tres, o simplement no funciona. Quan funciona ho fà a una velocitat increïble (per als que no caminen), i si som més de quatre o cinc connectats a l’hora, no es possible obrir pàgines. Fà anys que desistirem en descarregar res de la xarxa (encara que siguin documents oficials); també de connectar a les torres wifi, que semblen més prompte un remat dels edificis històrics del complexe que una xarxa de comunicació.
Les solucions tècniques a tot el que passa (o al que no passa) estan mes que clares, per estudiades i per òbvies. Linia pròpia i nova amb fibra òptica (i amb nova cobertura wifi), a portar des de la ciutat o des d’un lloc proper i molt “diferent” al complexe, el circuit de velocitat, que la té més gran i grossa de’l que molts ja vullgueren; o a portar des de dintre, ja que l’acadèmia de la policia també llueix de linia important. El que no està tan clar, i es el que em preocupa (i cabreja) son les intencions de solució per part de qui li corresponga (que ja sabem que en l’Administració som tots i ningú a l’hora). Sembla que les cridades i escrits passen de lloc en lloc i no apleguen a parar a una taula.
Com es pot parlar de modernitat i de “les TIC” a un alumnat que no pot pràcticament mai baixar·se uns apunts, entrar al moodle, o fins i tot obrir una pàgina web?. Com es menja que un IFPS, que segons polítics i tècnics es un centre on s’haurien de desenvolupar fins totes les modalitats possibles de formació, tinga una xarxa informàtica plena de parxes que no funcionen i fins i tot menjada per les rates?.
Potser perquè vivim on vivim. Això sí, les carreres les podem veure que ni en primera fila i sense tindre que posar·mos el trage dels diumenges.
Vegeu si comentant tot aixó o postejant, o fent escrits, o fent sentades, entre tots conseguim que ens facin cas.
Salut, Abel.
“El Pato” diu:
