josé luis sampedro y la sgae, patrimonio de unos pocos (ramoncín, etc.)

•5 febrer 2010 • Feu un comentari

Reenviat d’Helena. Està bé prendre partit, que ja s’els està deixant fer massa tonteries.

Atentado Cultural – La SGAE ataca de nuevo

Se pretende obligar a las bibliotecas públicas a pagar 20 céntimos por
cada libro prestado en concepto de canon para ‘resarcir’ a los autores.
Mientras la gente de a pie apenas llega a fin de mes, los ya
millonarios se forran a cuenta nuestra. No consientas tamaño atentado
contra la cultura y pasa este mensaje a todos tus amigos.

POR EL PLACER DE LA LECTURA:

La SGAE (Sociedad General de Autores)
ataca de nuevo.

Escrito y firmado por José Luis
Sampedro, escritor.

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un
Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de
jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque
no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido,
atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él
solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos.
Sus ‘clientes’ éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes
sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro
a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl
May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo
madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho
cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un
rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos.
Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les
servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban
allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando
regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el
final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que
estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían
algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas.
Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos:
algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una
simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera
otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran
hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que
Continua llegint ‘josé luis sampedro y la sgae, patrimonio de unos pocos (ramoncín, etc.)’

es reconvoca la peripatètica al penyagolosa

•21 gener 2010 • 1 comentari

La re-convoquem ara que no hi ha temporal, amb les mateixes dades que la passada convocatòria, per a aquest dissabte 23 de gener. Podeu preguntar lo que siga a rcbloc.abel@gmail.com. Salut i bona marxa.

celestino mutis

•21 gener 2010 • Feu un comentari

Una exposició per a no perdre. Celestino Mutis era un botànic gadità de l’època de Rojas Clemente, del que aquest va beure. Podeu coneixer·lo millor a la wikipedia.

Mutis al natural

Ciencia y arte en el Nuevo Reino de Granada

26 de noviembre  de 2009 – 14 de febrero de 2010

Sala Thesaurus – La Nau

Horario: de martes a sábado de 10 a 14 horas  y de 16 a 20 horas. Domingos de 10 a 14 horas. ENTRADA LIBRE

MES INFORMACIÓ A :http://www.uv.es/cultura/c/docs/expmutisalnatural09cas.htm

ESPEREM QUE SIGA UNA MICA DE VERES

•21 desembre 2009 • 2 comentaris

PERIPATETICA DESCONVOCADA

•17 desembre 2009 • 5 comentaris

Degut al canvi climàtic (neu seguida de vent i tal…) les condicions meteorológiques ens fan desconvocar la peripetètica al Penyagolosa d’aquest dissabte.

Quedem si no passa res per al dissabte 22 de gener.

Disculpeu si aixó us ha causat molèsties, però l’oratge vé com vé, i a molta gent li feia certa por.

Salut i bon any, Abel.

peripatètica al penyagolosa

•15 desembre 2009 • 1 comentari

Una de les coses que volíem fer al iniciar aquest bloc eren les peripatètiques (allò de “deambular al voltant d’un pati”). Diverses raons han fet que fins ara s’hagen fet ben poques, però mai es tard. Així que tots els que tingueu ganes de patejar i xerrar sobre el medi (botànica, ús públic, paisatge, muntanya, cartografia…), podeu vindre DISSABTE 19 A SANT JOAN DE PENYAGOLOSA, A LES 9.00 h DEL MATÍ.

La proposta es la següent:

  • Pujar el barranc de la Pegunta des de la cruïlla amb la carretera que va a Sant Joan, fins la pista del Penyagolosa.
  • Fer el cim del Penyagolosa per la vessant nord (la clàssica).
  • Tornar a Sant Joan pel camí que passa pels  Mas de Samaruja i Benagues (¿?)
  • Esmorzar – dinar de camí.
  • Prendre un cafè al bar de Sant Joan
  • Gaudir, gaudir,…

S’estima que això pot costar unes 4-5 hores, segons les parades.

Cartografia a http://orto.ctha.gva.es o guia alpina “masis del penyagolosa”, o altres (inclosa la de la fitxa de bolets de les pràctiques, per las de l’ifps2 de Cheste).

Cadascú viatja i actua sota la seva única responsabilitat, ja que això no es una activitat de l’institut. Podeu dur a qui vulgueu, no cal apuntar·se; així tampoc esperem molt a la gent.

Per a qualsevol consulta, podeu utilitzar rcbloc.abel@gmail.com.

Us esperem a tots els que vulgueu.

Salut, Abel.

modernos piratas

•24 novembre 2009 • 2 comentaris

Reenviado de mi amiga Araceli; no pude evitarlo.

Salud, Abel.

¿ QUIENES SON LOS PIRATAS EN EL MAR DE SOMALIA..?

San Agustín cuenta la historia de un pirata capturado por Alejandro Magno, quien le preguntó: “¿Cómo osas molestar al mar?”….. “¿Cómo osas tú molestar al mundo entero?” -replicó el pirata-. Yo tengo un pequeño barco, por eso me llaman ladrón. Tú tienes toda una flota, por eso te llaman emperador”
(Chomsky, “Piratas y emperadores”)



Los verdaderos piratas

JOAQUIM SEMPERE

En 1991 se hundió el orden político de Somalia, país que
sucumbió a una guerra civil empeorada por la intervención estadounidense. El colapso político dejó la sociedad somalí sin defensas, situación que fue aprovechada por navíos procedentes de Europa, Estados Unidos, China y otros países para verter en sus aguas grandes cantidades de residuos tóxicos y radioactivos. El abuso se hizo visible cuando, en 2005, un tsunami depositó en las playas y costas somalíes bidones corroídos y otras muestras de estos residuos. Según el enviado de las Naciones Unidas en Somalia Ahmadou Ould-Abdallah, la porquería tóxica acumulada en pocos días por la catástrofe marina provocó úlceras, cánceres, náuseas y malformaciones genéticas en recién nacidos y, al menos, 300 muertes.

Pero las desgracias no terminan ahí. Aprovechando el desgobierno, una multitud de barcos de pesca empezó a faenar en las aguas frente al país, incluidas sus aguas territoriales. En 2005 se calculó que pescaron allí unos 800 barcos de distintos países, muchos de ellos europeos y, más específicamente, españoles. Se estima que los ingresos generados durante un año por esta pesca extranjera ilegal ascendía a 450 millones de dólares. El resultado fue la rápida disminución de unas reservas pesqueras que eran el principal recurso para las comunidades de pescadores del país, catalogado como uno de los más pobres del mundo.
Continua llegint ‘modernos piratas’

gvSIG

•19 novembre 2009 • Feu un comentari

SIG=Sistemes d’informació geogràfica. Normalment això es tradueix en programes informàtics que analitzen dades cartogràfiques i  introdueixen variables diverses per tal de modelitzar el terreny sota diversos canvis (consulteu la wikipedia per a definicions millors i mes informació).

La majoria de programes al mercat son molt cars, per complexes i per monopolis, (Arc view, Arc info, Auto cad maps, ozi explorer,…) però la Generalitat Valenciana ha escrit un programa de SIG en codi obert i lliure, es a dir, gratuït. Es diu gvSIG, i el podeu vore o descarregar a www.gvsig.org.

A pocs dies fan unes jornades internacionals sobre aquest programa, que potser siguin interessants, i sobre tot son gratuites. Si podeu, aneu i ens conteu.El programa de les jornades podeu trobarlo a http://jornadas.gvsig.org/ .,

http://jornadas.gvsig.org/Documentos/Home_400X400_es.jpg

 

més sobre el canvi climàtic, però d’un altre rollo

•17 novembre 2009 • 4 comentaris

El 7 de desembre comença la cimera mundial sobre el clima a Copenhague; a hores d’ara ja s’ha celebrat una mini espanyola a Barcelona i sembla que no s’han produit els fets que calia esperar per aturar el canvi climàtic. La web de Greenpeace i una nova que han creat (http://www.activistasporelclima.com), ofereix tota mena d’informacions al respecte, interessants sense dubte.

Però paralel·lament, i no per tocar els nassos a ningú, vaig rebre aquest correu del sempre lúcid amic Joanma, que no puc deixar de mostrar·vos, per tal de calfar el debat, si cal; i es que no tots pensen cegament en el canvi climàtic antropogènic, si no també en els núvols i el sol com a factor determinants del canvi:

Hola amigos-as.
Os adjunto este interesante correo que me ha llegado, el cual da con la explicación de cual puede ser el vector del cambio climático que se produce en la Tierra por la influencia solar. He visto el vídeo correspondiente y creo que puede ayudarnos a reflexionar. Saludos.
Joanma.

Véanse el estupendo video ( en castellano ) sobre un descubrimiento científico capital que desbarata la teoría del cambio climático causado por el hombre ( enlace: abajo del todo )


UN DESCUBRIMIENTO QUE REVOLUCIONA LA CIENCIA CLIMÁTICA, Y PULVERIZA LA TEORÍA DEL CAMBIO CLIMÁTICO CAUSADO POR EL HOMBRE :
El cambio climático es el resultado de una variation en la creación de nubes, la cual se origina en los rayos cósmicos y cambios en la actividad solar.

Cuanto más nubes bajas se formen en la atmósfera, menos radiación solar llega a la tierra, y el clima se enfria. Bien sabemos que los días nublados son menos calurosos. Por eso es esencial saber qué influye sobre la formación de las nubes. Allí entran el científico Henrik Svensmark y su equipo. Svensmark es un físico que trabaja en el Centro Nacional Danés del Espacio.
Continua llegint ‘més sobre el canvi climàtic, però d’un altre rollo’

internet i el complexe educatiu, anti-paradigma

•4 novembre 2009 • Feu un comentari

La xarxa, internet, la www, la tallarina, noms que potser ja ens sonen a accés a la informació, estudi, treball, oci, aprenentatge …; inclús a formes de vida per a alguns (els menys de moment, afortunadament). però sone a lo que sone, la xarxa ha vingut i es quedarà molts anys, espere que sempre. Sembla que tot això bona part de la societat ho té assolit com normal, i bo per a tots. Així sembla almenys quan els polítics (que semblen representar·nos i fer·se eco de les nostres necessitats) i responsables tècnics parlen d’educació i se’ls ompli la boca amb expressions al voltant de “les TIC” i la seua importància en el procés educatiu, la necessitat d’implementar sistemes educatius basats en “les TIC”, fins i tot el dret dels que s’eduquen al accés a “les TIC” per a no perdre la comba del progrés, etc, etc, etc, etc, etc, …

Tot això està molt bé i es veritat. No deu ser una il·lusió al desert, si no malament anirem. No obstant, al desert del complexe educatiu de Cheste, per als que s’eduquen, per als que ens creiem lo del progrés associat a la web (com els polítics, segons diuen), per als que treballem ací, no deixa de ser una il·lusió, cada volta mes desil·lusionant. La xarxa es cau un dia de cada tres, o simplement no funciona. Quan funciona ho fà a una velocitat increïble (per als que no caminen), i si som més de quatre o cinc connectats a l’hora, no es possible obrir pàgines. Fà anys que desistirem en descarregar res de la xarxa (encara que siguin documents oficials); també de connectar a les torres wifi, que semblen més prompte un remat dels edificis històrics del complexe que una xarxa de comunicació.

Les solucions tècniques a tot el que passa (o al que no passa) estan mes que clares, per estudiades i per òbvies. Linia pròpia i nova amb fibra òptica (i amb nova cobertura wifi), a portar des de la ciutat o des d’un lloc proper i molt “diferent” al complexe, el circuit de velocitat, que la té més gran i grossa de’l que molts ja vullgueren; o a portar des de dintre, ja que l’acadèmia de la policia també llueix de linia important. El que no està tan clar, i es el que em preocupa (i cabreja) son les intencions de solució per part de qui li corresponga (que ja sabem que en l’Administració som tots i ningú a l’hora). Sembla que les cridades i escrits passen de lloc en lloc i no apleguen a parar a una taula.

Com es pot parlar de modernitat i de “les TIC” a un alumnat que no pot pràcticament mai baixar·se uns apunts, entrar al moodle, o fins i tot obrir una pàgina web?. Com es menja que un IFPS, que segons polítics i tècnics es un centre on s’haurien de desenvolupar fins totes les modalitats possibles de formació, tinga una xarxa informàtica plena de parxes que no funcionen i fins i tot menjada per les rates?.

Potser perquè vivim on vivim. Això sí, les carreres les podem veure que ni en primera fila i sense tindre que posar·mos el trage dels diumenges.

Vegeu si comentant tot aixó o postejant, o fent escrits, o fent sentades, entre tots conseguim que ens facin cas.

Salut, Abel.